La projecció, un mecanisme de defensa.
Tots els éssers vius, des dels més petits als més grans i des dels més senzills als més complexes, utilitzen mecanismes de defensa per tal de sobreviure, afirmar-se i assegurar la preservació de la seva espècie.
L’ésser humà no només utilitza estratègies de defensa física sinó que també utilitza mecanismes de defensa de la personalitat, que actuen a un nivell inconscient i tenen la funció d’evitar el patiment, l’angoixa, el malestar i el desequilibri de la ment. Aquests mecanismes poden alterar la percepció de la realitat per tal de fer-la més plaent per la persona.
La projecció negativa
En aquest escrit parlaré de la PROJECCIÓ. La projecció negativa és el “mecanisme de defensa a través del qual un individu atribueix a altres individus característiques, errors, desitjos i/o emocions pròpies que no vol reconèixer en ell mateix ja que les considera inacceptables. Col·loca, inconscientment, en els altres, allò que en realitat és propi i, d’aquesta manera, pot mantenir l’autoimatge que té de sí mateix i no lesionar-la. Des de la psicologia sabem que és un mecanisme molt interessant ja que a través d’ell podem arribar a un coneixement molt autèntic sobre nosaltres mateixos. Si llegiu aquestes línies ben segur que veureu que és una pràctica molt familiar en el dia a dia tot i que la majoria de vegades no ens n’adonem.
Totes les persones tenim aspectes de nosaltres mateixos que ni ens agraden ni volem reconèixer. En moltes ocasions ens sentim inclús culpables d’aquests aspectes i, amb la projecció, els “llancem fora” i els dipositem en una altra persona. D’aquesta manera li passem la culpa a un altre i sentim que nosaltres en quedem “lliures”.
Hi ha varis refranys que fan referència a aquest mecanisme. Un parell poden ser “Qui no es fia, no és de fiar” o “Pensa el lladre vell que tots són com ell”. També trobarem moltes escenes quotidianes que poden ajudar a aclarir-lo. Per exemple, una persona més aviat reservada i tímida pot considerar que és impossible poder integrar-se en un grup d’amistats nou o poder adaptar-se a un lloc de residència nou pel fet de pensar que la gent és tancada. En realitat està projectant als altres les seves pròpies dificultats per obrir-se i socialitzar-se i, d’aquesta manera, els responsabilitza del seu sentiment de soledat o aïllament en comptes de reconèixer les pròpies carències i treballar per canviar-les. També projectem, per exemple, quan ens reprimim de fer coses amb la por del “què diran”. Moltes vegades més que ser els altres qui ens critiquen, és el “propi jutge” que la persona porta a dins, sovint rígid, dur i perfeccionista. Amb la projecció la persona col·loca la seva part crítica als altres, ella se’n allibera i d’aquesta manera justifica la seva passivitat.
La projecció postivia
La projecció, a part de negativa, també pot ser positiva. En aquest cas, prenent els mateixos exemples anteriors, una persona oberta, amb ganes de fer amistats i amb habilitats per a relacionar-se, pot projectar a la gent les mateixes ganes que té ella per socialitzar-se i, probablement, això li facilitarà la comunicació i a la vegada la creació de vincles en aquest grup o lloc de residència nous. En el segon cas, una persona que projecti en els altres la seva empatia, amplitud de mires o tolerància probablement serà més capaç de fer coses sentint-se lliure de la crítica negativa dels altres, sense pensar tant en el “què diran”. En resum, quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos solem percebre el món i les persones de manera més positiva i, quan estem passant per un mal moment o tenim una autoestima baixa, acostumem a veure-ho tot d’una manera negativa i a destacar més els aspectes negatius de les persones que ens envolten. De manera inconscient projectem el nostre estat interior al món exterior.
Les projeccions positives generalment ens ajuden a tenir iniciativa, a sentir-nos més segurs o a tenir una percepció més optimista de la vida. Però hi ha alguns casos on també poden suposar un perill. Quan ens enamorem projectem en l’altre qualitats que en realitat vénen de dins nostre. Li atorguem aspectes que en realitat l’altre encara no ens ha mostrat. Això, per una banda, ens ajuda a tenir interès en l’altre i, així, anar forjant una relació. Sense la projecció positiva no seria possible il·lusionar-nos per algú. Però també és cert que a vegades un es pot fer una imatge, fantasia o il·lusió del què és l’altre per les qualitats que li projecta, i, més tard, adonar-se que la persona no és el que s’havia imaginat. En aquest cas, quan la realitat s’imposa a la projecció, la relació pot acabar trencant-se si no hi ha una acceptació de l’altre amb les seves característiques reals. La projecció positiva suposa un problema molt greu en aquells casos de maltractament, per exemple, on la víctima atribueix a la persona agressora la seva pròpia estima o enamorament cap a ella i sent que, tot i que l’altre la maltracta, també l’estima i està enamorada. En aquest cas, col·locar en l’altre aquests sentiments d’amor fa que es mantingui la relació violenta. També genera conflicte en els casos de gelos perquè la persona pensa que si ella se sent atreta per algú (a qui li projecta tantes coses valuoses) també s’hi han de sentir atretes les altres persones i sent que li voldran prendre allò que tant desitja. Això, evidentment, pot acabar causant deteriorament a la relació degut a la manca de seguretat i de confiança.
La projecció la podem observar en els humans des de la infància. Tots hem escoltat a un infant dir “ha sigut ell/a” per no assumir una responsabilitat o càstig. O bé dir “el professor em té mania” quan ha suspès un examen per no acceptar que no s’hi ha implicat prou. Això mostra que des de ben petits volem desempallegar-nos dels propis aspectes que ens són desagradables, no volem assumir les nostres zones fosques ni els nostres errors. Ens auto enganyem. I això és un problema perquè podem viure eternament sentint-nos víctimes per com ens tracten els altres i per com ens tracta la vida. Tinguem en compte que els altres també ens projecten els seus aspectes a nosaltres. Per això moltes vegades ens atribueixen conceptes que no tenen res a veure amb la nostra manera de ser. Cal ser prudent a l’hora de creure’ns el que ens diuen ja que pot fer molt de mal a la nostra persona.
Queda clar, doncs, que a través de les projeccions podem arribar a les nostres creences, emocions, valors i desitjos més inconscients. Coneixent-nos, evidentment, podem canviar aquells aspectes que no ens siguin funcionals i això pot influir positivament en tots els aspectes de la nostra vida. I amb les projeccions no només podem conèixer els nostres aspectes més desagradables sinó també aquelles qualitats i virtuts que moltes vegades no veiem, no creiem que les tenim i, en canvi, les veiem en els altres.
Com podem trencar amb les projeccions? Doncs assumint com som, acceptant les nostres mancances i defectes i fent-nos càrrec de les nostres emocions. Estimant-nos amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Això és el que més s’acosta a la perfecció. Donar-se un temps per poder créixer emocionalment i personalment d’una manera profunda, fent conscient allò inconscient, suposa una inversió per tenir millors resultats futurs en les diferents àrees de la nostra vida.
