Escriure sobre un mateix és una veritable eina terapèutica i per aquest motiu és recomanat pels professionals com a complement de molts processos terapèutics. L’escriptura terapèutica es basa en la transcripció sobre paper d’aquelles emocions, pensaments i/o experiències viscudes que generalment tendeixen a general malestar. Escriure sobre els nostres pensaments, les nostres emocions i les nostres vivències és una altra forma d’exterioritzar i de conversar amb el nostre interior quan no som capaços de verbalitzar-ho o bé no podem fer-ho pels motius que sigui. Es considera una de les formes més poderoses i catàrquiques de teràpia que existeixen ja que a la vegada que escrivim, estimulem altres idees i emocions més profundes.
L’escriptura terapèutica no és “la solució” als nostres conflictes, però sí un mitjà per treure a la llum el què portem dins, prendre consciència del què ens passa, aclarir sentiments, conèixer-nos millor i també per a poder prendre decisions.
Moltes vegades tenim pensaments al cap que van donant voltes o estats emocionals que són confusos i escriure ens organitza perquè ens obliga a recordar, a pensar, a concretar, a posar paraules a aquests pensaments i emocions i, per tant, a saber millor què ens passa. Escriure ens permet ordenar i això ens ajuda a processar millor la informació i a integrar experiències. La reorganització de la informació produeix un efecte terapèutic.
L’escriptura terapèutica és un mitjà molt potent d’autoexploració, expressió emocional i sobretot, d’autoaprenentatge. Hi ha estudis que conclouen que l’escriptura expressiva ajuda a millorar el sistema inmune i l’estat de salut.
Qui pot escriure?
Aquesta eina pot ser útil per a tothom, estigui en la situació que estigui. Si estàs en bon moment, escriure el teu diari o escriure puntualment et pot ajudar a ser més conscient del teu interior i a conèixer-te millor ja que estimularàs altres idees o emocions. Et pot servir com a eina de creixement i desenvolupament personal.
Si estàs passant per un moment complicat o bé has viscut una situació traumàtica et pot ajudar a desfogar-te i també a prendre consciència i comprendre les teves emocions, ja sigui per a poder trobar una solució o per poder integrar millor l’experiència viscuda. En els casos greus és important que aquesta eina sigui complementària a una teràpia psicològica, però mai la única eina, ja que un professional et podrà ajudar millor oferin-te altres punts de vista per tal que puguis transformar els teus pensaments i emocions i, així, avançar.
Quan s’escriu es busca trobar remei a les coses de la realitat. Cristian Cano
Sobre què puc escriure?
Pots escriure sobre tots aquells pensaments, emocions o vivències que tinguis dins teu, ja siguin del passat, del present o idees de futur. Pots escriure per reviure situacions positives i agradables i ser-ne més conscients. Pots escriure per “treure fora” experiències negatives. També pots escriure per aclarir-te si has de prendre una decisió.
Com haig d’escriure?
És molt important que redactis el què et surti, tal i com et surti, i que et deixis anar sense jutjar-te. Tot i que és més recomanable escriure a mà, pots usar l’ordinador o qualsevol altre mitjà en cas que això t’ho faciliti, però en tots els casos no et preocupis ni per la gramàtica ni per la ortografia, no t’aturis per corregir el redactat ja que l’important no és la forma sinó el contingut del text i que escriguis facis de manera continuada.
És important que busquis un moment i espai tranquils, d’intimitat. Dedica’t aquest moment a tu mateix/a. Dóna permís al teu interior per sentir-se lliure de sentir i pensar el que sigui. Gaudeix d’un moment de connexió i reflexió amb tu mateix/a.
Avantatges de l’escriptura terapèutica
L’ únic que necessites és un paper, un bolígraf i coses per expressar. No cal que siguis escriptor ni que tinguis fluïdesa. Escrius per a tu mateix/a. Has de pensar que escriure és com un múscul que a mida que el vas exercitant va aprenent a treballar millor. A més, estàs sol/a amb tu mateix/a i ningú ho llegirà. Per tant, pots expressar de manera silenciosa tot allò que en sentis la necessitat i després pots fer el què vulguis amb el teu escrit. En alguna ocasió potser prefereixes guardar-lo si consideres que rellegir-lo en algun altre moment et pot ajudar. I altres vegades potser preferiràs llençar-lo o cremar-lo.
La dificultat no és escriure sinó escriure el què volem dir. Robert Louis Stevenson
Possibles perills de l’escriptura terapèutica
Escriure també pot tenir la seva part negativa segons l’ús que se’n faci. Si escrius per recrear-te en pensaments o experiències negatives pot ser més perjudicial que beneficiós. Quan escriguis, és normal que vagis passant per diferents estats emocionals i que alguns siguin positius i altres negatius. Però l’objectiu final és que puguis sentir que avances cap a un estat més saludable, ja sigui just després d’escriure o bé al cap d’uns dies. Si veus que amb aquesta eina quedes atrapat/da sempre en les mateixes emocions negatives vol dir que no està resultant útil i cal que ho comparteixis amb algun professional, qui et podrà ajudar a “desencallar-te”. Un altre perill pot ser que et tanquis amb tu mateix/a i no vulguis compartir mai el què et passa. Això no t’ajudarà a avançar ja que, com he dit anteriorment, en moltes ocasions és necessari que el nostre cervell escolti altres punts de vista per poder avançar.
Bé, t’animo a què provis d’usar aquesta eina, ja sigui de manera puntual o bé sistemàtica, com qui fa un diari personal. L’experiència és el què ens fa saber si alguna cosa ens va bé o no i la insistència ens ajuda a què cada vegada ens surtin millor les coses. Així que, si en algun moment ho consideres de possible ajuda, no et frenis i ESCRIU!
